Covid-19 l’assaig per al decreixement

6 d'abril de 2020

És un bon moment per repensar la producció i el consum, qui i què ens sostè, què ens fa felices i què se’n pot aprendre, de tot plegat.

Aquests dies sembla que ens ho mirem tot amb estranyesa: les coses que fem ara, però també les que fèiem abans. Hem sortit de nosaltres mateixes, dels nostres hàbits, dels nostres temes de conversa, dels nostres espais comuns a pobles i ciutats. I, tanmateix, des d’aquesta mirada mig forana és des d’on ens podem repensar. Qui i què ens sosté? Què ens fa felices? Què se’n pot aprendre, de tot plegat?

Mirar de lluny

Per oblidar que les parets ens cauen a sobre, fem una llista d’allò que sempre hem volgut fer a casa. El temps s’ha fet profund com un forat i ara hi cap tot allò que abans no hi cabia. Un temps al ritme de la vida, que pren la forma de les coses petites: els jocs de taula, cuinar amb calma, cuidar les plantes, cosir el forat d’un pantaló, reproduir en bucle la cançó preferida i ballar-la com si s’acabés el món, trucar-nos i xerrar durant hores, netejar aquelles taques de la paret, que fa anys que ens miren; llegir cada nit (sense adormir-nos extenuades a la tercera pàgina). Temps per avorrir-nos, i, també, per deixar sortir la por, l’angoixa, la desesperança. Temps per organitzar-nos i agafar embranzida col·lectiva per parar els cops que vindran i els que ja estan venint. Temps per preguntar-nos quina mena de vida portàvem, que no ens deixava temps per a tot això.

L’aturada obligada per la Covid-19 ha fet palesa la fragilitat d’un model de societat profundament desigual i individualista, que no valora i precaritza qui realment la sosté (les treballadores de la llar i les cures, la pagesia i la ramaderia, el personal sanitari, les educadores, el personal de neteja,…) i on els serveis públics s’han anat retallant fins a debilitar-los.

L’altre virus

S’ha escrit molt, aquests dies, de com la crisi econòmica desencadenada pel coronavirus és, en realitat, un avís de la crisi profunda que enfronta el capitalisme. De fet, no només ha posat sobre la taula la vulnerabilitat d’una economia que ja estava en crisi, com explicava la Iolanda Fresnillo, sinó que ha rebelat, com recordava Alba Rico, la dependència que l’economia té dels cossos i les cures.

Autora: Laura Solé Martin. Redactora d’Opcions