Durant molt temps, l’anomenat “cinema patriarcal” va proposar personatges masculins complexos, mentre reduïa les dones a la condició estereotipada del “mite”. La crítica feminista va identificar, de forma lúcida, aquesta visió reduccionista, que sovint alternava el paper d’acompanyant romàntica (la dona que espera el retorn de l’heroi) amb el de femme fatale destructora. Malgrat els enormes obstacles, amb el temps, les dones van començar a representar-se a si mateixes a la pantalla gran. Des de pioneres com Alice Guy a directores actuals com Mia Hansen-Løve, una sèrie d’autores que han proposat una visió pròpia de l’activitat cinematogràfica. En aquesta conferència analitzarem els diferents papers de la dona al cinema: la seva inicial conversió en “objecte de desig” qüestionada pel feminisme, …
29 de maig de 2020