05/03/2021

Dia Internacional de les Dones- reflexions i recursos

Les persones som éssers relacionals que aprenem a viure i a conviure entre nosaltres a través dels processos de socialització i d’enculturació. Això és, diferents agents com la família, els mitjans de comunicació, l’escola i la comunitat entre d’altres, transmeten sabers, valors, idees, etc. que ens permeten adaptar-nos al nostre entorn històric i sociocultural, formar-nos com a persones i desenvolupar-nos; tothom els aprenem, de forma més o menys conscient i de vegades sense parar-nos a reflexionar sobre els seus fonaments, per acabar pensant, actuant i sentint en la mateixa línia del que se’ns ha ensenyat.

Com vivim en societats patriarcals, o el que és el mateix, en un sistema de dominació masculí que porta a la subordinació, a la discriminació i a la violència de gènere sobre tots els àmbits de la vida (social, polític, econòmic, sexual, cultural, etc.) de les dones, és d’esperar que durant la socialització i l’enculturació aprenem que és normal i natural que hi hagi desigualtat entre homes i dones, que les últimes haurem d’afrontar violència masclista només pel fet de ser dones, què es considera masculí i què femení i quina ha de ser la nostra identitat de gènere, els rols lligats a cadascuna, en definitiva, quins pensaments, conductes i sentiments són adequats per a cadascú.

Així, la violència de gènere és un problema social que es produeix de forma més o menys explícita, l’exerceixen sempre els homes (ja siguin aquests la parella, desconeguts, companys de feina, amics, familiars, etc.) de forma més o menys conscient, i totes les dones podem ser víctimes d’ella, fins i tot abans de néixer. Pren diverses formes, des de física, a psicològica, passant per sexual, econòmica, simbòlica, institucional, patrimonial, social i vicaria entre d’altres.

És més, segons com s’organitzin les relacions asimètriques de poder, la misogínia i la violència de gènere que afrontaran les dones no serà igual: per exemple, no serà igual la situació d’opressió patriarcal que afectarà a una dona blanca, jove, rica, sense cap problema de salut física o mental i cisheterosexual, que la d’una dona trans de 50 anys, pobre, bisexual, que té mobilitat reduïda i un diagnòstic de depressió.

Per això, el feminisme s’alça com una teoria i pràctica política, i alhora un moviment social que suposa prendre consciència de l’opressió i la violència masclista que afrontem les dones sota el patriarcat, la qual cosa ens porta a l’organització i a la lluita per emancipar-nos i aconseguir la igualtat.

Els jocs i les joguines són objectes influenciats i definits per la cultura i l’entorn social, són un reflex del món que habitem -que hem dit que és patriarcal-, amb la qual cosa estan pensats i dissenyats perquè encaixin en el que són “jocs de nena” i “jocs de nen”, de manera que poden transmetre estereotips de gènere i crear desigualtat.

Encara que sigui de forma menys estesa i inconscient, diversos estudis han conclòs que les joguines i el joc de les nenes estan enfocades a les accions considerades “femenines”, com la maternitat, les tasques domèstiques o la preocupació per l’aspecte físic. En canvi, als nens se’ls anima i estimula més amb jocs que desenvolupin la forma física, la intel·ligència o l’heroïcitat. A més, es reforça als infants i se’ls aprova socialment quan realitzen activitats (lúdiques i d’altres) considerades pròpies del seu sexe, i es corregeixen les seves preferències quan aquestes són diferents a les que marquen els estereotips tradicionals: hem de cuidar també el com es juga i la interacció, ja que de forma general, a les nenes se les sobreprotegeix, silencia i limita durant el joc, mentre que amb els nens es potencia l’autonomia i el reforçament del caràcter i de l’autoestima.

Sabem que el joc és una eina educativa amb gran poder, ja que constitueix una forma molt important a través de la qual educar, aprendre, construir la nostra identitat com a persones i desenvolupar-nos. Així, des de la infància ja assumim com a normals i naturals quines són les conductes, formes de pensar i de sentir  “femenines” i quines les “masculines”, els estereotips i la idea de desigualtat.

Cal recordar, doncs, que cada tipus de joc estimula diferents habilitats i prepara als infants per la vida, per això cal escollir jocs i joguines el més variats possibles, que respectin els seus gustos i decisions, el procés de construcció de la seva identitat, que estiguin dissenyats des d’una perspectiva de gènere i que els acompanyem mentre juguen. Perquè els jocs i les joguines també poden ser una eina per educar en la igualtat i permetre l’emancipació de les nenes i de les dones.

És normal i positiu que una nena jugui amb cotxes, un joc de química, s’embruti fent una baralla de fang i se li permeti expressar-se i ser autònoma, i que un nen es pinti les ungles, es disfressi de princesa, jugui amb una cuineta i aprengui sobre les seves emocions. L’experimentació i l’acceptació els convertirà en les persones que volen ser, lliures, felices, capaces de respectar a altres persones i de desenvolupar-se en el món mentre van creixent i quan arribin a l’adultesa.

Nosaltres, des del Casal Infantil, celebrem aquest dia amb propostes de joc educatives i de sensibilització per reflexionar i donar valor a aquesta jornada. Sabem que la tasca no s’ha de fer de manera puntual, per aquest motiu des del nostre espai treballem dia a dia de manera transversal i a través del joc lliure, per una societat millor amb el convenciment que a través de l’educació i l’empoderament dels nostres infants ho podem aconseguir. Així doncs, us facilitem diverses propostes per formar, educar i jugar en igualtat:

Jocs:

  • ¡Iguales!” de Ekilikua, un joc per la diversitat i la igualtat de gènere per infants de 4 a 6 anys.
  • Inspiring happy families” de The Moon Project, un joc, que segons la botiga Jugaia, ens recorda el clàssic joc de les famílies, però en aquest cas haurem de relacionar el nom de cada dona amb la seva gran inspiració. A partir de 6 anys.
  • Little Office” de Little Revolutions, un joc amb cinc jocs d’oficis per a l’equitat de gènere a partir de 4, 6, 7 i 9 anys.
  • El misterio de las mujeres invisibles” de Ekilikua, un joc cooperatiu amb 6 maneres de jugar per treballar la igualtat de gènere a través d’una emocionant aventura, a partir de 7 anys.

Contes:

Altres:

Pujar