De Pieter Bruegel a Glòria Giménez, dos artistes a través del temps

P. Bruegel el Vell (1525-1569) / Glòria Giménez (1969)

Un viatge visual i creatiu al voltant de la condició humana, la fragilitat i els nostres conflictes a través de la mirada de dos artistes separats per segles.

En aquesta activitat coneixerem l’obra de Pieter Bruegel el Vell, figura clau del Renaixement nòrdic, i el seu interès per representar les passions i el patiment humà des d’una composició a vista d’ocell. A continuació, ens acostarem a la feina de l’artista Glòria Gimenez, que mostra els desastres de què som capaços els humans des d’una perspectiva molt similar: un elevat gran angular que dialoga amb el pintor renaixentista.

Per tancar l’experiència, farem un taller pràctic relacionat amb l’obra de l’artista convidada, on dibuixarem amb llapis de colors sobre imatges projectades.

Activitat de l’exposició:

Cori Mercadé, artista i pedagoga. La seva recerca se centra en la pintura i la seva història, investigant la relació entre la tradició pictòrica i la imatge contemporània. Desenvolupa projectes artístics d’abast nacional i internacional, i concep propostes com Pictofonies (diàlegs entre música i pintura) i Binomis (trobades entre artistes contemporànies i de segles passats).

Paral·lelament, manté una trajectòria vinculada a la pedagogia de l’art en institucions com el M|A|C (Mataró Art Contemporani) i el Col·legi Montserrat, i és fundadora i directora dels centres d’art BLANCDEguix (El Masnou) i TAULADEGUIX (Barcelona).

L’artista:

Glòria Giménez Carrillo (Granollers, 1969) és artista visual i llicenciada en Belles Arts.

Combina el dibuix, el gravat i la instal·lació entenent la pràctica artística com a mecanisme per explorar temes com la memòria, el dolor; i l’art com un procés de reparació i de visibilització del que és invisible: la pèrdua, el dolor col·lectiu i les cures.

És autora del projecte en curs Conec el patiment que no conec, on el dibuix esdevé un ritual per preservar imatges de tragèdia abans que es dissolguin. També desenvolupa La butaca de sal que tenia forma de muntanya, una investigació sobre una escultura efímera de sal gemma i ecofeminisme situada a l’entorn ramader del Pirineu.

Ha exposat a la Capella de Sant Corneli de Cardedeu (2025), comissariat per Mercè Alsina i Enric Maurí; al Centre d’Art el Marçó Vell a Centelles (2024), al Festival Grenze-Arsenali Fotografici (2023), a l’Espai d’Arts de Roca Umbert Fàbrica de les Arts (2017), a la Casa Elizalde (2016) i a la Sala Ciutat de Granollers (2014). Ha participat també en esdeveniments d’art públic com Lluèrnia (2018) i MIAU (2014 i 2009).