The Very Last Northern White Rhino

Quan el periodista del New York Times, Sam Anderson, es va assabentar de la mort de l’últim mascle de rinoceront blanc del nord, va volar a Kenya per observar i narrar amb detall la vida diària de les dues últimes representants d’aquesta espècie. La imatge indiferent d’aquests individus davant del destí de la seva espècie va transmetre al reporter una sensació de pau en un moment d’incertesa global.

D’aquest fet parteix The Very Last Northern White Rhino, una peça que viatja des de la foscor fins a la llum, celebrant la vida mitjançant la dansa, enmig del caos del món. Ballar fins a l’esgotament, ballar fins al final, perquè potser ja no hi ha res més que es pugui fer.

A la peça The Very Last Northern White Rhino col•labora amb Oulouy, ballarí i docent que va participar al circuit amb l’espectacle Black.

Oulouy, nascut a Costa d’Ivori i resident a Barcelona des de fa dècades, combina la seva faceta de ballarí, coreògraf i director artístic, amb la seva tasca educativa, impartint classes magistrals arreu del món. Oulouy va rebre una nominació als 24è Premis Catalans de la Crítica de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Ballarí de l’Any. És el fundador del festival internacional Oyofe dedicat a les danses urbanes, guardonat amb el segon premi al 19è certamen internacional de coreografies de Burgos i Nova York en la categoria de dansa urbana.

Gaston Core, nascut a Buenos Aires, és director escènic, dramaturg, gestor cultural, ballarí i actor. Viu a Europa des del 2001 i el 2012 va engegar el projecte de la Sala Hiroshima a Barcelona, que va dirigir fins que va tancar, l’any 2021. També ha dirigit el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i ha col•laborat com a comissari en diverses propostes. Com a coreògraf, ha dirigit la composició titulada Díptic del desert, formada per la peça solista The Very Last Northern White Rhino i la peça grupal Chorus.