El cos com a ficció

Podríem deixar d’intentar assemblar-nos a les imatges que el cel·luloide ens va ensenyar a estimar? El cinema ens ha ensenyat a confondre la ficció amb la realitat. Ha convertit els cossos en models, els models en desig i el desig en norma. Sense adonar-nos-en, acabem intentant encaixar en un relat que no hem escrit. Aquesta proposta és una invitació a abandonar aquest guió i a recuperar el cos com un espai de ficció pròpia, de llibertat i d’invenció. Idioma: castellà.

Silvia Albert Sopale (Sant Sebastià, 1976) és actriu, dramaturga, directora teatral i gestora cultural. La seva trajectòria artística se centra en qüestionar els imaginaris que construeixen la mirada sobre el cos, la identitat i la representació, abordant temes com el racisme, els estereotips, el gènere i la memòria des d’una perspectiva crítica.

És autora i intèrpret de peces com No es país para negras, Blackface y otras vergüenzas o Lötò. Un ritual de emancipación corporal, obres que han esdevingut referents del teatre contemporani pel seu compromís amb la revisió dels relats dominants i la visibilització d’experiències històricament invisibilitzades.