El somni d’un pardal
CC Sagrada Família

Fotògraf/a INGRID BOLAÑO

Un espectacle que sorprèn per l’enginy i la subtilesa que es desprèn d’entre el ferro i l’òxid dels objectes. Una aposta pel joc, per l’humor delicat i per la tendresa, deixant el públic amb un somriure als llavis i una emoció que durarà més enllà dels aplaudiments.

Al cor de la proposta hi batega un personatge que, cansat dels seus propis embolics, decideix mirar la vida amb una calma renovada. Una mirada serena sobre el pas del temps, sense presses i des d’una vellesa que es retroba amb la infantesa. El moment en què la mirada se suavitza, es torna més propera, més humil… i una mica més trapella. 

Quan l’experiència viscuda fa entendre que menys és més i que amb molt poc es pot dir molt.

Una travessa, des de la maduresa d’un personatge que ha après a escoltar el silenci, a llegir el gest i a donar valor a l’essencial. Una peça senzilla, però profunda, que parla sense pretensions, però amb el cor. Que convida a mirar, a sentir… i potser, a recordar allò que realment importa fins al punt de riure’s d’un mateix.

Fitxa artística: 

Idea, direcció i interpretació: Jordi Panareda Pou
Ajuda a la creació: Jordi Casanovas
Mirada externa: Piero Steiner i Leandre Riera
Participació en la creació musical: Erwan Rigaut
Producció: Jordi Panareda i Íngrid Bolaño
Disseny gràfic: Íngrid Bolaño

Jordi Panareda Pou és nascut el 1971 al Montseny, a prop de Barcelona, s’inicia en el món de les arts escèniques com a tècnic de so i pirotècnia amb la companyia Begat Teatre. L’any 2001, crea la companyia “Circ Pànic” amb Alexa Lecomte. El seu primer espectacle, Servei a domicili, es representa més de 400 vegades per 10 països diferents. S’hi poden veure disciplines com la perxa xinesa, el cable destensat, l’acrobàcia i el treball de doma. A partir del 2003, es forma en moviment i dansa contemporània de la mà de la companyia Mal Pelo, Tomàs Aragay, Claire Ducreux, Roser López Espinosa i Maria Campos. Segueix també diferents tallers de Michel Dallaire. L’any 2005 la companyia crea La caravana passa, espectacle que gira fins al 2010 i consolida la companyia en el circuit internacional.

L’home que perdia els botons, primera creació en solitari d’en Jordi Panareda, veu la llum l’any 2011. Amb ell, dóna un gir a la disciplina de la perxa xinesa, sent pioner en el treball amb una perxa horitzontal. L’espectacle s’ha representat més de 200 vegades en els principals festivals europeus. Paral·lelament, Jordi Panareda ha anat col·laborant com a assessor de diferents companyies de circ i dansa.