Lorena Álvarez | Centre Cívic Ateneu Fort Pienc

Lorena Álvarez ha trencat els límits de la música tradicional per situar-la en un espai on conviu amb naturalitat amb la contemporaneïtat. Ara presenta El poder sobre una misma, un disc que s’endinsa en la recerca dels misteris més profunds de l’ànima humana. Tot això, sense perdre la seva característica sinceritat ni una actitud punk que impregna cada cançó. Lorena segueix el seu camí, lliure, obrint-se pas amb la ferma convicció que la poesia i la música encara tenen alguna cosa a dir en aquests temps i, sobretot, que l’art no és allà on ens volen fer creure.

Lorena Álvarez: veu, guitarra i bombo
Victor Herrero: guitarra clàssica i guitarra portuguesa

Imatge: © ElisaSotoJ

Hi ha una estirp d’artistes difícils de classificar, perquè la seva obra es resisteix a deixar-se limitar per una etiqueta. Lorena Álvarez (San Antolín de Ibias, 1983) pertany a aquesta estirp. “Un vers lliure dins del panorama musical espanyol”, “cantautora punk”, “una ànima inquieta que destil·la espontaneïtat” o “referent de la cançó d’autora contemporània” són algunes de les definicions de les quals ha estat objecte. Però ella s’esmuny, obstinada a no convertir-se en una lleona domesticada, obligada a passar per un cèrcol en flames.

Lorena continua el seu camí, lliure, obrint-se pas amb la ferma convicció que la poesia i la música encara tenen alguna cosa a dir en aquests temps i, sobretot, que l’art no és allà on ens volen fer creure. Ara presenta El poder sobre una misma (Montgrí, 2025), on viatja a través de composicions intenses, iròniques i paisatgístiques per deixar-nos observar, des de dins, el procés de ruptura i recomposició personal, d’afirmació d’una mateixa.