07/11/2022

La doble cara del monstre

«La realitat és molt pitjor que qualsevol història sobre fantasmes, zombis o aliens» George A. Romero

Quan veiem una pel·lícula de ciència ficció, ens preguntem realment quin missatge hi ha al darrere? Són històries només fetes per entretenir-nos? Potser si prestem una mica més d’atenció, ens adonarem que la majoria de la literatura i el cine de ciència ficció són una poderosa eina de crítica social.

Dimecres, 9 de novembre a les 18.30 h Quim Casas ens mostrarà com la literatura fantàstica i de terror, i després el cinema, han creat al llarg dels temps una sèrie de mites populars que han servit per reflectir les angoixes i pors reals de la nostra societat.

“The night of the living dead” (George A. Romero, 1968)” és una crítica a la tensió racial que es vivia als anys 60 als EEUU així com un atac a la guerra del Vietman. “Dawn of the dead”, estrenada el 1978 (del mateix director), succeeix sencera en un centre comercial i és una crítica al capitalisme salvatge.

La sèrie #BlackMirror és una reflexió de l’ús i l’abús de la tecnologia i les xarxes socials tant en l’actual societat com d’un possible futur. #JordanPeele ha estrenat aquest estiu “Nop!” que, a grans trets, és una sàtira de la bogeria per les imatges i el sensacionalisme de la televisió. Les seves anteriors pel·lícules són també una clara metàfora del racisme i la xenofòbia a la societat americana.

“Invasion of the body snatchers” és el bastidor amb el llenç en blanc de totes aquestes pel·lícules. #DonSiegel va voler narrar la caça de bruixes de McCarthy que estava fent estralls entre la població americana. De manera no visible, qualsevol persona podia ser l’enemic, la teva parella, les veïnes… El film retrata a la perfecció la paranoia d’una persecució invisible i la por col·lectiva a “ser contagiat”. Dijous, 10 de novembre a les 19 h, amb cinefòrum posterior a càrrec d’Òscar Sueiro.

Els personatges de totes aquestes històries som nosaltres. Nosaltres som ells. Atenció: “tu seràs el següent”.

 

 

 

Pujar