El mes de febrer Barcelona es converteix en la ciutat del crim de tinta, paper i cel·luloide, és a dir, de literatura i cinema del gènere negre.
Enguany el fil conductor de totes les taules rodones, projeccions cinematogràfiques i altres activitats com la ruta guiada amb la historiadora Roser Messa és la doble vida dels espies, agents secrets i les seves falses identitats. El segon ofici més antic del món. “Barcelona sempre va ser un port clau per a l’espionatge europeu” ens recorda Roser Messa.
L’entranyable veïna, una dona viuda, de tracte agradable i educat, amb la que et creues per l’escala i que amb un somriure intercanvia amb tu frases cordials… ¿Podria ser una espia?
Aquesta atmosfera de desconfiança, mentides i falses identitats és la que plasma magistralment amb jocs lumínics el director Fritz Lang en la pel·lícula The ministry of fear (02/02 – 19 h)
La desmitificació del glamour de l’ofici d’espia representat per la icona del personatge de ficció James Bond s’exposa en la tensa i fosca pel·lícula The spy who came in the cold (09/02 – 19 h) en què la història ens transporta a la ciutat de Berlín que acaba d’estrenar el mur per ensenyar-nos els dobles jocs i l’equiparació moral dels serveis secrets dels dos costats del Teló d’Acer. No hi ha bons i dolents.
Aquesta duplicitat d’identitats és un tema recurrent en la ficció, però també en la vida real. Cap de nosaltres escapem al combat intern entre els nostres sentiments-creences-valors i els nostres comportaments, enfront una realitat (la societat i el context històric) massa sovint tensa i divergent que involuntàriament, tal com deia Baudelaire, ens fa ser alhora la ferida i el ganivet.